Publicacions d'Amics del Pa�s

Cal afrontar les Infraestructures sense m�s demores

Antoni Garrell Guiu
Posicionaments
Data: 27/07/2007
25588 lectures

El passat dilluns 23 de juliol, arrel de la fallida en el subministrament el�ctric a Barcelona un enginyer que coneix molt be el sector energ�tic, va ser contundent: �una avaria amb una afectaci� de 300.000 clients no �s menor, recuperar la normalitat tardar� dies, i restablir el subministrament no ser� immediat, cal assumir-ho, caldria explicar-ho donant la informaci� amb la finalitat de que la gent pugui actuar en conseq��ncia� .............

El passat dilluns, arrel de la fallida en el subministrament el�ctric a Barcelona vaig parlar amb un ex company d�enginyeria que coneix molt be el sector energ�tic, va ser contundent: �una avaria amb una afectaci� de 300.000 clients no �s menor, recuperar la normalitat tardar� dies, i restablir el subministrament no ser� immediat, cal assumir-ho, caldria explicar-ho donant la informaci� amb la finalitat de que la gent pugui actuar en conseq��ncia�. Malauradament la claredat informativa no ha existit i amb independ�ncia de les causes especifiques que originaren el desencadenament de la fallida, el que cal acceptar �s que la xarxa el�ctrica, i la capacitat de generaci� aut�ctona, no ha evolucionat d�acord al increment del consum de la demanda d�electricitat, i si b� s�han efectuat actuacions per a millorar la qualitat del servei, hom constata que el sistema esta treballant al l�mit de la seva capacitat i que qualsevol incid�ncia pot desencadenar greus problemes. Podr�em dir que les infraestructures el�ctriques a Catalunya, al igual que les de Renfe i altres, no sols s�han quedat desajustades a les noves realitats socioecon�miqes sin� que tamb� han envellit per manca del manteniment i les inversions adequades.

Probablement, poques coses es poden afegir als milers de l�nies que s�han escrit, o a les hores de radio i TV dedicades al col�lapse que hem viscut, estem visquem, i els greus perjudicis econ�mics i socials, per� el que cal que ens preguntem �s si els ciutadans poden continuar callats i resignats davant el tracte discriminatori que el nostre pa�s rep per part de certes companyies privades, moltes d�elles sorgides de discutibles processos de privatitzaci� que no han facilitat la compet�ncia, i de l�administraci� del Estat. Tenim les infraestructures amb s�mptomes de malalties cr�niques, cada dia sofrint els problemes de la xarxa de rodalies, sovint els problemes a l�aeroport, els col�lapse de la xarxa metropolitana, ara de l�electricitat, i els recursos que necessitem, aquells que es deriven del nostres impostos o dels serveis que utilitzem, no son dedicats, actuant des de la impunitat monopol�stica de facto, a evitar que el nostre pa�s es quedi sense les infraestructures que una economia moderna i una societat din�mica requereix.

D�aquest dies, on els catalans i especialment els barcelonins hem donat proves de paci�ncia, autoregulaci� i civisme, on hem vist les limitacions del nostre pa�s per actuar amb efic�cia en front d�emerg�ncies, ens tindria que quedar clar que no podem seguir d�aquesta manera, que cal actuar amb contund�ncia i reclamar el que ens cal, i no fer-ho per a nosaltres, �s una obligaci� quant als nostres fills i al futur. No �s hora de resignar-nos, ni tant sols d�aplicar l�enginy i capacitat de treball en les dificultats adverses pr�pies dels que vivim en aquets pa�s, que tamb�. Ara es hora d�exigir amb contund�ncia des de la ciutadania el que necessitem, sense eludir responsabilitats, �s hora de dir prou ja que el futur esta en joc.

�s en aquest context ,de greus problemes d�infraestructures en e nostre pais, que cal recordar que el progr�s dels col�lectius humans sols assoleix altes quotes si hi ha un �ptim equilibri entre els tres components que vertebren les societats: L�Administraci�, el sistema productiu i la societat civil, entenen aquest com �aquella part de l��mbit privat l�activitat de la qual no t� �nim lucratiu, i que actuant organitzadament esdev� contrapoder dels altres dos, normalment ben estructurats, i evitar situacions de desequilibri, aturant abusos i suplint les mancances�.

Aquest �s un fet prou conegut a Catalunya on la import�ncia de la societat civil, i la for�a del seu teixit associatiu, va quedar de manifest al llarg de d�cades on, en el millor dels casos, va tenir un nivell d�autogovern molt limitat, per� malgrat aquesta situaci� Catalunya va aconseguir desenvolupar-se econ�micament i, mantenint la seva identitat, esdevenir motor de l�Estat tot situant-se entre les regions capdavanteres d�Europa, malgrat les seves evidents limitacions pol�tiques. �s per aix�, que resulta m�s paradoxal que, just en el moment en qu� Catalunya gaudeix de major nivell d�autogovern pol�tic dels darrers tres segles, la seva societat civil doni senyals de p�rdua de capacitat de mobilitzaci�,i es constati que la capacitat d�acci� de la societat, al marge de partits i sindicats, �s baixa tot trencant-se el requerit equilibri entre Administraci�, Mercat i Societat Civil.

Aquesta tend�ncia �s especialment preocupant en l�actualitat, on aspectes a mig i llarg termini -com la globalitzaci� i l�economia del coneixement que comporta importants transformacions en els models econ�mics i socials-, i altres a curt termini, -com els derivats dels greus problemes amb les infraestructures de mobilitat de persones i mercaderies per via terrestre o a�ria, o els desajustos de les xarxes energ�tiques a les realitats socioecon�miques- obliguen a actuar amb contund�ncia, ja que si Catalunya persisteix en aquesta situaci�, tindrem series dificultats en conservar els nivells de benestar i mantenir una identitat diferenciada i capdavantera en el context de la societat global.

Per tant, �s el moment que la societat civil catalana reassumeixi, amb for�a reeixida, el seu rol i realitzi la tasca que li pertoca. Cal efectuar propostes i esperonar a l�Administraci�, perqu� en l�exercici del autogovern, endegui amb decisi� aquelles iniciatives inajornables, des de la legitimitat democr�tica, i a la vegada incideixi sobre els agents del mercat per tal que la cerca de beneficis o altres prioritats no continu� perjudicant a Catalunya, entenent que no �s l�hora de la comprensi�, el que ens cal �s de just�cia.

Cal entendre que, per alt que sigui la capacitat d�autogovern, el seu exerc� es limita per la manca de recursos o la depend�ncia de centres de decisi� econ�mics llunyans i amb manca de sensibilitat pel pa�s. �s en aquest context on la societat civil catalana cal que abandoni la resignaci�, i exerceixi novament el seu lideratge, superant la nostra depend�ncia de l�acci� p�blica, tot recuperant la iniciativa i col�laborant activa i generosament per for�ar de forma accelerada el canvi de tend�ncies; unes tend�ncies que no es solucionen amb promeses i paraules de reconeixent. Sols amb fets i actuacions acompanyades de capacitats de decisi� i de gesti�, i dels recursos requerits, els problemes tindran soluci�.

Antoni Garrell i Guiu

President Cercle per al Coneixment

www.cperc.net (Cercle per al Coneixement - Barcelona Breakfast)

Barcelona 25 de juliol de 2007.

Aquest posicionament fou publicat en format de 2 articles al diari e-noticies els dies 26 de juliol i 6 d'agost de 2007