Publicacions d'Amics del Pa�s

Bloomberg i Obama

Joan Majo i Cruzate
Articles
Data: 21/11/2012
5401 lectures

La destrucci� de la costa est dels Estats Units pel pas de l�hurac� Sandy ha sacsejat consci�ncies sobre la necessitat d�un canvi en la pol�tica nord-americana contra el canvi clim�tic i pot ser que sigui un punt d�inflexi� tant als Estats Units com a casa nostra.

Vaig pensar aquest article mentre els ciutadans nord-americans encara estaven votant per decidir quin havia de ser el seu pr�xim president. Aix� vol dir que no parlar� dels resultats de les eleccions. Ja tindrem prou temps per fer-ho els pr�xims dies, si aconseguim obrir una escletxa en d�enorme teranyina medi�tica de manifestos, dades contradict�ries (quan no falses), arguments poc rigorosos (quan no mentides), sorolls i emocions, que s�est� teixint al voltant de les nostres eleccions - plebiscit.

Per� vull parlar de la campanya americana i especialment d�un episodi menor que ha passat desapercebut i que m�ha servit per confirmar una convicci� que jo tenia respecte de l�actitud, molt estesa, dels americans (i sobretot de molts dels seus pol�tics) en relaci� a la lluita contra el canvi clim�tic. En contrast amb Europa, �s molt corrent als EUA negar les evid�ncies cient�fiques i resistir-se a prendre mesures, segurament per por de perjudicar el seu creixement econ�mic. Per aix� em va causar for�a impacte la imatge de l�alcalde de Nova York contemplant amb tristor l'enorme desolaci� provocada a la seva ciutat pel pas de l'hurac� Sandy i el patiment que ha provocat als seus conciutadans. I, sobretot, veure despr�s l'alcalde Bloomberg, un home independent per� sempre alineat amb el partit republic�, amb el m�n dels negocis i de Wall Street (sectors que sempre han considerat exagerats els advertiment respecte de l�escalfament del planeta), explicant que ell votaria Obama perqu� era qui millor defensava la necessitat de prendre ja mesures per aturar el canvi clim�tic. La meva reacci� va ser pensar que, certament, quan a un l�afecten directament les conseq��ncies comen�a a pensar que potser s� que cal evitar les causes, encara que fins ara les hagi posat en dubte.

I �s que el gran problema que hi ha amb el canvi clim�tic �s que encara no tenim prou consci�ncia que �s un fenomen que no podem barrejar amb pol�luci� atmosf�rica, les pluges �cides, les aig�es contaminades, els residus t�xics o els residus radioactius. Cada un d�aquests problemes mediambientals t� normalment una incid�ncia directa en la degradaci� dels paisatges, en l�aparici� i la propagaci� de malalties humanes, en la destrucci� d�espais naturals o en la desaparici� de vida animal i vegetal. El seu efecte �s proper, r�pid i evident, comprovable i per tant indiscutible. La poblaci� el veu i el pateix i, per tant, no tan sols no s�oposa a les mesures que calen per evitar-lo, encara que signifiquin incomoditats o ren�ncies, sin� que sovint les demana.

Els perills relacionats amb el canvi clim�tic han estat molt m�s dif�cils de detectar i de ser acceptats per la gent, i fins i tot pels governs, que els de la contaminaci� o la pol�luci�. Aix� es deu a tres raons. 1) Perqu� no es tracta d�eliminar una subst�ncia t�xica que ens enverina o ens posa malalts, com l��cid sulf�ric, el mercuri o el plutoni. El CO no �s maligne en si mateix, no �s perjudicial per a la salut excepte en grans concentracions. 2) Perqu� els efectes nocius no s�n de tipus directe ni local, cas en el qual es veuen i es pateixen. L�escalfament �s a escala planet�ria i t� diferents efectes en diferents parts del m�n, independentment de quines s�n les zones on s�han fet les emissions. I 3) Perqu�, tractant-se d�un fenomen d�acumulaci�, aquests efectes tarden molt de temps a produir-se i el seu creixement �s inapreciable a curt termini (pensem que la concentraci� de CO ha anat creixent al llarg dels darrers cent anys). Per tot aix� les actuacions necess�ries han estat, per ara, lentes, pol�miques, discutides i molt parcials.

Els beneficis de cremar carb�, petroli o gas s�n immediats (ens permeten tenir electricitat, viatjar en cotxe o en avi�, fabricar ciment o alumini...), mentre que les seves conseq��ncies negatives (escalfament general, fosa dels gels polars, augment del nivell dels oceans, desertificaci�, increment dels fen�mens meteorol�gics violents) afectaran altres persones, sigui perqu� viuen en altres llocs de la Terra, sigui perqu� viuran quan nosaltres ja haurem mort. Algunes ni les coneixem ni les coneixerem; d�altres poden ser els nostres n�ts.

Si la destrucci� de zones importants de la Costa Est fa pensar a gent com Bloomberg que cal prendre seriosament decisions abans no sigui massa tard (alguns diuen que ja ho �s), i ja que, tal com jo desitjava, Obama segueix com a president, pot ser que veiem un canvi en la pol�tica americana en aquest sentit. I pot ser que el veiem en la nostra pol�tica, que tamb� conv�.

Article publicat al Diari Ara el 9 de novembre de 2012