Publicacions d'Amics del País
Atenció en la política
- Joan Monràs Oliu
- Articles
- Data: 20/02/2005
- 30051 lectures
Ara que s'acosta el referendum pel Tractat Constitucional europeu, cal replantejar-se el sentit d'algunes de les institucions? Cap a quins models de gestió política ens movem?
Des dels terribles atemptats de l’onze de setembre s’ha despertat un intens debat sobre el paper de la política i en particular de les diverses institucions encarregades de fer política. Actuacions polèmiques d’àmbit global, com les intervencions armades a l’Afganistan i l’Iraq, han portat a la societat occidental a preguntar-se quina és la manera de gestionar el poder i l’acció política. Coincideix, també, amb el debat tant de la Constitució de la Unió Europea, com de l’espanyola. Ens trobem per tant, en un moment de dubte. Un moment que ens ha permès adornar-nos que les institucions vingudes de la segona guerra mundial que crèiem infal·libles i adequades comencen a ser fortament qüestionades.
La tendència dominant des dels anys cinquanta, almenys en el món occidental, ha estat d’enfortir i potenciar els poders globals. En primer lloc, a través de la ONU o el seu Consell de Seguretat. La idea inicial era crear una institució de manteniment de la pau global, donant cabuda a tots el règims democràtics de la Terra, per així gestionar el benestar adquirit després de les terribles matances de la primera meitat del segle XX, així com potenciar la democràcia en tot el planeta (un fet ben diferent és com s’ha traduït aquesta idea inicial). En segon lloc, aquí a Europa, però també a la resta de continents, s’han creat unions de governs. Es tracta així de reforçar la posició política de regions similars. Davant d’aquesta visió general, i per tant mancada dels necessaris matisos, em revelo amb força. Governs globals, burocràcia mecanitzada, regulació... no són alguns del objectius comuns del diferents personatges històrics que han volgut dominar el món? No són potser, una manera de bloquejar qualsevol capacitat adaptativa del ser humà? Qui pot creure’s que fent lleis adequades (que quedaran ràpidament antiquades amb el pas del temps) que regulin el món resoldrem el problema de la governança global? És que no ens aproximem més al perill absolutista descrit per Hayek a finals dels 30? És que no veiem que la manera de fer política i les institucions polítiques són una expressió de les formes més antigues d’organització encara vigents en la nostra societat? Com podem viure el segle XXI amb una política del XVIII? Diversos autors han assenyalat aquests fets. Una de les idees que més m’atrauen en aquest sentit és el de combinar les idees globals amb les locals. És a dir adoptar un punt de vista global i local a l’hora. Tanmateix, com es tradueix aquest complicat punt de vista? Des del meu punt de vista, que utilitza essencialment la intuïció, es tracta de crear la política en xarxa de la mateixa manera que s’ha creat una xarxa de petites empreses desenvolupada en el darrers anys en el món occidental. Es tracta tan sols d’una idea que necessita ser madurada profundament i que per raons evidents no podem desenvolupar aquí. L’únic que pretenem és despertar la reflexió, juntament amb la selecció de llibres del següent article. Una institució global ens pot portar de manera directa cap a una nova forma de “El món feliç” d’Adous Huxley o el “1984” de George Orwell. Una xarxa d’institucions polítiques pot esdevenir la millor arma per preservar, augmentar i estendre la llibertat individual que defensa la democràcia.