Publicacions d'Amics del Pa�s

Assaig sobre la concepci� sociopol�tica del Parad�s

Joan Monr�s Oliu
Articles
Data: 30/04/2004
29448 lectures

Article de Joan Monr�s sobre el Parad�s, que obria la primera edici� del Butllet� Electr�nic del Cercle, l'eCperC

Qui no s'ha preguntat mai pel Parad�s? Ja des d'abans de la nostra era, a la B�blia, s'hi fa constant refer�ncia. M�s endavant en el temps, tamb� la filosofia i la pol�tica occidental han intentat trobar el parad�s, per tal de crear el millor dels m�ns possibles. En aquest assaig no tractarem de trobar qu� �s el Parad�s, o com s'hi arriba, ja que sembla una feina massa pretensiosa i extensa com per tractar-ho en breus paraules. Tanmateix, girarem el sentit d'aquesta recerca per constatar el qu� mai podr� ser el Parad�s. Naturalment que es tracta d'una tasca m�s senzilla i menys comprometedora, per� l'objectiu seria aprofundir en algun punt on inevitablement ha topat la construcci� del Parad�s.

D'entrada, afirmar quelcom que pot semblar una tautologia, per� que no estic segur que sempre es tingui en consideraci�: la import�ncia del temps en la vida en general, i en la humana, en particular. Com no sembla dif�cil d'observar, una de les certeses m�s inamovibles de qu� disposem �s que sigui quina sigui la situaci� hist�rica en qu� vivim, les coses canvien. Malgrat aix� es pot argumentar que no sempre el factor temps s'ha tingut en compte a l'hora de pensar en sistemes pol�tics, econ�mics i socials. El fet d'arribar a un estat determinat de benestar sembla que ens indueixi a considerar que �s un estat a mantenir. De la mateixa manera, quan un determinat sistema social conv� a un ampli sector social, sembla inevitable frenar i anul�lar el canvi. No nom�s pol�tiques o tendend�ncies conservadores semblen tendir cap aquesta constataci�. Tamb� pol�tiques, segurament mal dites progressistes, tendeixen, potser de manera inconscient, cap a aquesta realitat.

Per entendre millor les idees que intentem explicar pot ser d'ajuda una exemplificaci� menys abstracta que l'adoptada fins al moment. No �s la meva voluntat entrar en profunditat en l'an�lisi pol�tic de certes tend�ncies i entenc que pugui haver-hi cr�tiques en aquest sentit. Tanmateix em sembla no ser gaire agosarat al afirmar que la ideologia de base que sost� les tend�ncies progressistes de la nostra societat �s el socialisme i en darrera inst�ncia, el marxisme. Aquest parteix, com clarament queda exemplificat al comen�ament del Manifest Comunista de Marx i Engels, d'un progr�s hist�ric cap a una societat sense classes. Es tracta d'un plantejament que sovint s'ha titllat d'ut�pic, i fins i tot d'irrealitzable (si no �s el mateix), que porta a la idea de lluitar per una fi del temps. Seria el qu� es podria dir, la recerca d'un Parad�s est�tic: arribats a un punt seria necessari no avan�ar m�s, anul�lar el canvi definitivament de l'ordre del dia. Aquest plantejament, �mpliament acceptat al llarg de la hist�ria, topa amb la constataci� anterior que una de les poques certeses que tenim �s la del canvi amb el temps.

Altres tend�ncies o ideologies, han mostrat un rebuig m�s clar al canvi. La idea de recuperar el temps en qu� les coses funcionaven, en qu� els valors eren m�s segurs i estables, s�n idees que es repeteixen al llarg de la hist�ria. El punt que considero m�s important a comentar en aquest sentit, segurament oblidant-ne d'altres igualment importants, �s que aquesta pretesa recuperaci� no deixa de ser una invenci� social, semblant a la que en molts casos ha estat debatuda entorn al nacionalisme. Aquesta (re)creaci� del qu� un aspira com a desitjable no deixa de ser un invent de les diverses formes de govern o religi�. En aquest sentit em sembla m�s valu�s citar alguns estudis sobre el nacionalisme que podrien trobar un an�leg en el pensament conservador dels nostres dies: Nacionalisme de Ernest Gellner, Nacionalisme d'Eric Hobsbawm o Sociedades Imaginarias d'Anderson en s�n una mostra.

En altres cultures (no occidentals), la concepci� del temps �s significativament diferent. Bona mostra s�n les anomenades societats primitives on la idea de temps �s circular amb una forta pres�ncia dels elements de repetici� m�stica de la realitat. El retorn al temps primer, on el mite o mites es van desenvolupar, �s un dels elements clau a l'hora d'analitzar cultures allunyades de la tradici� judeocristiana. No estic en condicions de fer afirmacions m�s precises en aquest sentit, segurament per la dificultat d'entrar en la mentalitat d'una cultura radicalment diferent en la concepci� del qu� aqu� ens ocupa. �s aix�, com la idea de Parad�s en altres cultures deu ser radicalment diferent a la nostra.

Per tots aquests motius, i d'altres que el lector pot anar desenvolupant pel seu compte, em sembla que una cosa que si que es pot afirmar sobre la recerca del Parad�s �s que necessariament ha d'incorporar el canvi. Amb aix� no es vol dir que la incorporaci� del canvi en un pensament pol�tic ens porti al Parad�s. �nicament s'est� afirmant que el canvi �s una condici� imprescindible per a acostar-nos-hi. Dit amb altres paraules, si es vol arribar a concebre algun dia la realitat del Parad�s s'ha de plantejar en termes din�mics, i no est�tics com sembla haver-se plantejat fins el moment. Resulta evident que aquesta recerca del Parad�s din�mic no �s en absolut trivial. Tant �s aix� que no m'atreviria a dir que una ment humana sigui capa� d'abastar aquesta idea tant terriblement complexa.

�s potser aquesta no incorporaci� del canvi en el temps un dels factors clau que ha fet fracassar els intents de Parad�s a la Terra? Vist el qu� s'ha vist, i estudiat el qu� s'ha estudiat (almenys fins el que l'autor d'aquest escrit t� const�ncia) no hi ha cap element que em permeti afirmar que aix� sigui possible. Malgrat tot, em sembla una constataci� senzilla i important a l'hora, que pot servir per aquests que tanta ambici� i il�lusi� tenen per construir un Parad�s pol�tic i/o social en el nostre m�n i des de la nostra mentalitat.