Publicacions d'Amics del País
Amb el nou Estatut cal obrir una nova etapa
- Antoni Garrell Guiu
- Articles
- Data: 18/06/2006
- 26720 lectures
Després de 2 anys de treballs els ciutadans de Catalunya hem exercit el dret de vot i hem aprovat el nou estatut amb un 74% de vots favorables. És cert que la participació frega sols el 50% i que sols 1 de cada 3 dels ciutadans s’hauran pronunciat a favor, però en democràcia no hi ha altra legitimitat que la que surt de les urnes i el resultat no pot ésser deslegitimitzat. Un Estatut que dóna al govern de Catalunya més recursos i més competències que cal que siguin utilitzades amb visió de futur i no sols amb voluntat de preservar el present.
Després de 2 anys de debat, de treballs, d’incerteses i desencontres, els ciutadans de Catalunya hem exercit el dret de vot i hem aprovat el nou estatut amb un 74% de vots favorables. És cert que la participació és baixa i frega sols el 50%, inferior a la que les enquestes pronosticaven i situaven propera al 60%, i que sols 1 de cada 3 dels ciutadans amb dret a vot s’hauran pronunciat a favor del Sí. Aquest és un fet que donarà ales a les més variades interpretacions, i serà causa de que els detractors del nou estatut llancin velades, o menys velades, opinions encaminades a qüestionar la legitimitat del mateix. De ben segur que no mancaran les comparacions amb el referèndum del 79, amb una participació del 60% i amb un suport del 88,14%, que representava que 1 de cada 2 dels catalans amb dret a vot el recolzés.
Comparar el 79 amb ara és una comparació entre entorns desiguals i una perversió en l'anàlisis, probablement amb la vista posada en les properes eleccions. A l’any 79 es votava en dia laboral, tots els treballadors teníem dret a 4h pagades per anar a votar, (un fet que es mantingué fins el 88, moment en que es passà a fer les consultes als electors en diumenge). En aquell moment la democràcia era un nadó, gairebé un projecte, i cada dia teníem que guanyar-la arreu, mentre que a les casernes el soroll d’armes era permanent i tots teníem que aprendre a desenvolupar-nos en ella, a més a Catalunya el 79 representava recuperar els legítims drets d’autogovern usurpats dècades enrera. Afortunadament no té res que veure amb ara, on Catalunya, a l'igual que la resta de l’Estat, té una democràcia consolidada en el marc de la Unió Europea. Sense defugir però, de considerar que l’abstenció no deixa de ser un símptoma de baixa consideració que té la ciutadania envers l’activitat política, d’un cert rebuig de les seves actuacions, i de la manca de confiança en la capacitat de molts polítics de vertebrar el futur. Més enllà de consideracions, ara, amb el nou estatut aprovat, sols pendent que entri en vigència, cal recordar que en democràcia no hi ha altra legitimitat que la que surt de les urnes, la derivada de cada una de les paperetes que els ciutadans han dipositat exercint amb llibertat el vot. El resultat no pot ésser mai deslegitimitzat en funció de la participació, tot convertint-se en interpretador de les voluntats d’aquells que han optat, en exercici de la seva llibertat, pel dret de no pronunciar-se. Ara és hora de mirar endavant, de passar pàgina i posar-se a treballar per desplegar l’estatut al màxim de les seves capacitats, sabent que és un pas més, no l’últim, en la recuperació dels que ens pertoca i requerim. Un Estatut que dóna al govern de Catalunya més recursos i més competències, uns recursos i unes competències que cal que siguin utilitzades amb visió de futur i no amb voluntat de preservar el present, sabent que Catalunya en el context de la Societat i l’economia del Coneixement té moltes assignatures i decisions pendents. Ara és hora de donar prioritat a les polítiques de com s’utilitzaran els recursos i administraran les competències, és l’hora de mirar amb detall els programes electorals que properament ens posaran a la nostra consideració, ja que d’ells emanaran les polítiques que han de permetre, sense més dilacions, obrir una nova etapa que ens permeti, amb l’estatut a la mà, assolir el futur conscients de que en la Societat globalitzada i interdependent res és igual i Catalunya no pot quedar al marge. Antoni Garrell i Guiu President del Cercle per el Coneixement 18 de juny de 2006 Informació relacionada: Ens cal un estatut per impulsar la societat i l’economia del coneixement Societat del Coneixement: i el nou Estatut de Catalunya