Publicacions d'Amics del País
Al 2007 ens cal afrontar els repte de l’educació
- Lina Zulueta
- Posicionaments
- Data: 20/12/2006
- 28801 lectures
La professora Lina Zulueta, efectua un anàlisis de la problemàtica de l’educació, i ens recorda algunes de les propostes sorgides dels treballs de l’àmbit de formació del Cercle.
Aquest darrers dies, conversant amb professors universitaris ha sortit de forma reiterada un tema que ens preocupa a tots, em refereixo a l’escassa preparació dels estudiants que arriben a la universitat .....Aquests darrers dies, conversant amb professors universitaris ha sortit de forma reiterada un tema que ens preocupa a tots; em refereixo a l’escassa preparació dels estudiants que arriben a la universitat; lamentablement estem d’acord en afirmar que hi ha una disminució quant als coneixements assolits en l’etapa preuniversitària i que les actituds no es regeixen per la capacitat d’esforç, la curiositat per aprendre, o la voluntat d’assolir el màxim que les pròpies capacitats permetin. El desconeixement quant a l’història, la filosofia o la pròpia llengua condueixen a la incapacitat de comprendre plenament el que es llegeix i porten la persona a interessar-se només per allò que creu que li agrada. No és conscient que cada vegada que rebutja l’esforç d’afrontar-se a una complexitat, el que en realitat està fent és reduir la seva capacitat cognoscitiva, de forma que es dirà: “no llegeixo perquè no m’agrada”quan en realitat és que no sap comprendre. Conseqüentment, si no tenim una bona preparació, la nostra escriptura mancarà de fluïdesa i contingut. Tot això, unit a la manca de capacitat d’abstracció i lògica deductiva i el domini de llengües estrangeres són els trets que defineixen a una gran part dels estudiants que ja han superat l’etapa d’ensenyança general obligatòria.
Les causes són diverses, però sabem que 3 són coincidents i ocupen les primeres posicions en l’enumeració: l’entorn familiar regit per un excés de tolerància , el que els educadors denominen “pares permissius”, els que confonen la benevolència amb la debilitat i cedeixen a les exigències inapropiades dels fills, sorgit del sentiment de no dedicar-els-hi el temps requerit. Per altra banda, la manca d’eines pedagògiques fonamentades en els avenços científics i tecnològics, i de formació dels quadres docents quant als requisits de la societat global hiperconectada, assumint que un excés de informació no vol dir coneixement. I en tercer lloc, la manca de reconeixement i cessió d’autoritat al professorat; els bons professors són els que obtenen el millor rendiment de cada alumne, però és necessari que la societat reconegui la importància d’ aquests professionals. Luc Ferry, ex ministre d’educació francès, escriu: “s'ha de dir als alumnes que l’educació és l’únic camí per arribar a l’edat adulta i que s'hauran d’esforçar per poder-la gaudir”. Tres fets que, junt a una certa cultura del "laissez-faire" que impregna la societat i el “delegacionisme” present en la tasca educativa dels pares en altres persones, avis i veïns, o en organitzacions de lleure i esport, configuren els ingredients que expliquen els pèssims resultats quant a avaluació objectiva del nostre sistema educatiu i l’elevat índex de fracàs que presenta. La preocupació per l’ensenyança dels joves té que enquadrar-se en els canvis de paradigmes que viu el món en la seva totalitat: com a conseqüència de la revolució informacional i l’obertura dels mercats, la societat del coneixement és un fet inqüestionable i no pot oblidar-se que un dels grans reptes de la societat contemporània és “l'educació dels seus ciutadans i en especial la dels més joves. Educació entesa en el sentit més ampli del seu significat: adquirir la capacitat intel•lectual que possibilita aprendre a aprendre al llarg de tota la vida, això és, saber utilitzar les informacions disponibles i interrelacionar-les per tal de generar els coneixements que permeten afrontar amb èxit els desafiaments de la globalització, la interdependència, la multiculturalitat i la sostenibilitat”, tal com ja indicava el Cercle al 2001 en un dels seus documents fundacionals. Una educació que no sols té que adreçar-se al més joves, sinó també als adults per tal d’evitar la seva exclusió, tant del sistema productiu com del progrés social i intel•lectual. Un altre factor important en el món educatiu que té seriosos problemes és l’escola: Espanya és un dels 4 països amb més fracàs escolar del món desenvolupat, 1 de cada 3 joves no finalitza l’ensenyament obligatori, tenim la tassa més gran d’abandonament dels estudis de la UE, i la quinta dels països de la OCDE, el maltractament entre companys és un fet reconegut, i la problemàtica dels mestres que no es senten respectats. Sabem que ens queda un llarg camí per igualar els recursos destinats a ensenyament als dels països amb els qui ens hauríem d'emmirallar, com són els escandinaus; però coneguts els problemes, sols cal posar-hi solució i de ben segur que la capacitat i l’enginy per afrontar-los no ens falta, només hem de reconèixer el problema, assumir-lo i aplicar-hi solució, prioritzant les politiques o actuacions, mai amagant-lo o mirant cap un altre costat. Si bé he volgut cridar l’atenció sobre un problema que, per ser crònic, no hem d’acceptar, voldria també recordar algunes propostes per resoldre’l que el Cercle ja ha demanat de forma reiterada, i que encara segueixen pendents: