Publicacions d'Amics del País
Aigua, energia i mobilitat
- Antoni Garrell Guiu
- Posicionaments
- Data: 20/12/2007
- 22115 lectures
Mirar al cel i esperar que plogui no és admissible en l’actualitat, ja que la manca d'aigua és un problema estructural que té poques probabilitats de revertir, cal endegar actuacions per garantir el subministrament d’aigua, tot considerant que la terna aigua, energia i mobilitat són elements que van permetre el desenvolupament de la humanitat. Mobilitat per accedir als lloc amb més oportunitats o menys agressius, energia per incrementar les potencialitats, i aigua com element cabdal per la vida i l’obtenció de nutrients.
Aquesta setmana hem rebut l’avís de l’elevat risc d’incendi existent als boscos Catalans (el 61% del territori Català), una noticia insòlita atès que arribava la primera setmana de desembre, la causa fonamental és la secada, que ens afecta i que encara passa desapercebuda per a molts ciutadans a pesar de les restriccions existents en l’ús agrícola, en el rec de parcs i jardins, en la generació energètica; i de les previsions dels especialistes en recursos hídrids que apunten que al proper març es podria entrar en situació emergència amb restriccions en l’aigua d’us domèstic. Setmanes sense ploure, i una tardor amb un 40% menys de pluja del que correspon a l’època, han portat a que els embasaments es trobin 25 punts percentuals per sota del desembre passat, del 54% al 29% de la seva capacitat, la pitjor situació dels últims 10 anys i que, com indica la Generalitat, ens trobem en una situació de secada extrema.
La situació actual, ens fa recordar el decret sobre la secada aprovat pel Consell Executiu de la Generalitat l’abril passat amb mesures encaminades a fomentar l’estalvi, i també les prediccions d’especialistes en clima de la Universitat de Barcelona, que ens indicaven que les previsions meteorològiques a llarg termini apunten què les precipitacions es seguirien reduint en tota la conca mediterrània i que Catalunya estava entrant en un llarg període de secada meteorològica, en la qual l’estalvi d’aigua serà cabdal perquè és un recurs vital i cada cop més escàs. Un estalvi que no és suficient per poder disposar de l’aigua que el desenvolupament humà i la qualitat de vida requereix. Mirar al cel i esperar que plogui no és admissible en l’actualitat, ja que la secada és un problema estructural que té poques probabilitats de revertir, per tant cal endegar actuacions per garantir el subministrament d’aigua, tot considerant que la terna aigua, energia i mobilitat són elements que van permetre el desenvolupament de la humanitat. Mobilitat per accedir als lloc amb més oportunitats o menys agressius, energia per incrementar les potencialitats, i aigua com element cabdal per la vida i l’obtenció de nutrients. Tres elements que requereixen d’infraestructures escaients amb capacitat d’aportar futur i adaptar-se a les seves exigències. Unes infraestructures que des de fa anys no han estat abordades a Catalunya, com s’evidencia en la fallida elèctrica del juliol passat; el seriós problema amb rodalies Renfe, agreujat per les obres de l’arribada de l’alta velocitat, o els col•lapses circulatoris de l’àrea metropolitana. Si aquest any 2007 hem vist com fallava l’energia i la mobilitat, si el ‘cel no ho soluciona’ la propera primavera l’aigua ens pot fallar. I axó no és de rebut per un país com Catalunya que vol garantir la qualitat de vida dels seus ciutadans i guanyar el futur. És precisament l’exigència per disposar del que és requerit, tot expressant el malestar pel que esta succeint, el que va portar a molts catalans a manifestar-nos el dissabte 1 de desembre, quelcom que no es pot ignorar ni minimitzar. La situació actual ens obliga no mirar cap un altre costat, sabedors que l'indispensable estalvi és insuficient, i que igual que cal millorar les xarxes per disminuir les pèrdues, i incrementar la depuració i reutilització del aigua, són requerides infraestructures per interconnectar conques i facilitar els transvasaments transnacionals, aquests són estrictament necessaris ja que les plantes desanilitzadores no són suficients atès l’elevat consum energètic, un be també car, escàs i preuat. Afrontar solucions implica unitat de criteris i prioritats especialment pels qui tenen la responsabilitat de governar, ja que si no hi ha coincidència, les seves iniciatives legislatives i pressupostaries condicionen negativament l’esdevenidor al no afrontar el que realment és estratègic. Els ciutadans, tot demanant determinació i solucions, hem donat mostres de seny i compromís, ara és l’hora d’oblidar les posicions que ens porten a dir no, les dependències, les pors i el dogmatismes lligats al passat, d’oblidar les actuacions tàctiques, cal afrontar els reptes reals i assumint els desafiaments afrontar la responsabilitat de garantir el desenvolupament i seguir essent terra d’oportunitats. Ara ja no és hora d’administrar, el que cal és governar per construir el futur. Antoni Garrell i Guiu 9 de desembre de 2007. Aquest article es publicà simultàniament a www.e-noticies.com