Publicacions d'Amics del Pa�s

100 milions de nous llocs de treball

Antoni Garrell Guiu
Posicionaments
Data: 23/01/2009
14061 lectures

Reflexionant sobre l�escenari econ�mic pel 2009 presentat pel Ministre Solves la passada setmana: decreixement del PIB per sobre del 1,5%, d�ficit del 5,8%, i tassa d�atur aproximant-se al 15,9%, vaig recordar un informe conegut al desembre passat publicat per l�agencia europea �Center for Development of Vocational Training�, el qual situant-se en l�horitz� 2020, explicava que estaran disponibles 100 nous milions de llocs de treballs qualificats a la Uni� Europea.

Publicat a 'el pais' edici� del 23 de gener de 2009, Clic aqu�.

Reflexionant sobre l�escenari econ�mic pel 2009 presentat pel Ministre Solves la passada setmana, radicalment diferent al que dibuixen els pressupostos aprovats recentment: decreixement del PIB per sobre del 1,5%, d�ficit del 5,8%, superant en 2,8 punts el perm�s per la Comissi� Europea, i tassa d�atur aproximant-se al 15,9%, una xifra que en segons diversos estudis pot superar-se arribant al 4 milions d�aturats si no s�adopten de forma urgent les reformes estructurals requerides per garantir el manteniment de l�ocupaci� i recolzar les activitats de les empreses exportadores en especial las industrials, vaig recordar un informe conegut al desembre passat publicat per l�agencia europea �Center for Development of Vocational Training�, el qual situant-se en l�horitz� 2020, explicava que el 31% dels llocs de treball requeriran de persones altament formades, 6 punts percentual m�s que en l�actualitat; aquest increment dels llocs de treball intensius en formaci� anir� acompanyat de la disminuci� en 8 punts, del 26 al 18%, d�aquells amb baixes exig�ncies de formaci�. Una variaci� de l�estructura del mercat laboral que representa que en els propers anys estaran disponibles 100 milions de llocs de treballs qualificats a la Uni� Europea, dels quals 19,6 milions de llocs de treball seran de nova creaci� i 80,4 milions vindran per la finalitzaci� de l�activitat laboral aquest nombre de treballadors.

El creixement del nombre de llocs qualificats, independentment de la crisis econ�mica que ens afecta, �s una noticia que sols pot sorprendre, o esser menyspreada, per aquells que s�n nost�lgics del proteccionisme, l�a�llament i la confrontaci� entre pa�sos. Per la resta, �s la reafirmaci� que el futur pasa per l��s intensiu del progr�s cient�fic, tecnol�gic i del disseny en el si d�escenaris oberts i d�intercanvi lliure del coneixement. La xifra �s sols una constataci� de les potencialitats existents si sabem aprofitar les oportunitats.

Es poc dubtar de la precisi� dels models matem�tics emprats pels autors de l�informe, especialment en un moment en que el mon es mou en la permanent incertesa quant a tend�ncies i canvis arrelats en els nous paradigmes associats a la globalitzaci�, en el si de la liberalitzaci� comercial i del coneixement, en les potencialitats de la comunicaci� en temps real, i amb el creixement de conductes mim�tiques sense diferenciaci� de races, cultures o ubicaci� geogr�fica. Per� essent leg�tim dubtar de la idone�tat en l�elecci� de les variables i les equacions matem�tiques emprades, al igual que de la seva infal�libilitat al no reflectir la complexitat del nou sistema mundial en construcci�; ning� pot negar que el model econ�mic al que ens endinsem es recolza tant en la transmissi� rapida d�informaci�, trencant el binomi espai temps, com en usar el coneixement per elaborar productes i serveis cada cop m�s complexos tot buscant la productivitat i la competitivitat fonamenta en l�efici�ncia i la efic�cia, i la no malversaci� de recursos que dificulta el present e hipoteca el futur.

No es t� que menysvalorar el potencial dels cent milions de llocs de treball a crear en la Uni� europea, un espai sense fronteres on la ubicaci� dels processos productius s�efectua amb criteris de productivitat i competitivitat, en marcs legals atractius per la captaci� i retenci� d�iniciatives empresarials, i amb gent formada en els coneixements i actituds requerides al nous model.

Que el nostre pa�s sigui el destinatari d�aquest llocs de treball qualificats, i permeti reduir l�atur i retribuir l�activitat professional amb salaris escaients, dep�n de tots nosaltres, per� fonamentalment de que les administracions ajustin les reglamentacions laborals i fiscals a les noves exig�ncies que faciliten la creaci� i el manteniment dels llocs de treball a les empreses, i de la disponibilitat de recursos financers i de capital risc; i tamb� de disposar de politiques formatives enfocades tant a l�ensenyament superior i professional, com a la formaci� ocupacional, el repte cabdal �s canviar el nivell de formaci� de la gent per garantir la seva ocupabiilidad, el que comporta aprofitar els per�odes d�atur per formar-se, podr�em dir que el subsidi d�atur �s per estudiar i potenciar l�ocupabilitat.

Formaci� dels treballadors; sistemes eductius potents i eficients; marcs laborals �gils; politiques fiscals modernes, processos respectuosos amb el medi ambient i als requeriments globals; disponibilitat de recursos financers ajustats a les exig�ncies de la operativitat, al R+D+i i la internacionalitzaci� de les iniciatives empresarials; i apostes decidides per aplicar els resultats de la recerca al proc�s productiu, s�n desafiaments que no podem ignorar ja que d�ells dep�n generar ocupaci� i sortir preparats per gaudir del per�ode de prosperitat que ens espera quant la crisis s�esvaeixi.

Antoni Garrell i Guiu

Barcelona 18 de gener de 2009.