Cicle “les noves muralles”
De la responsabilitat social a la urgència solidària
Presenta
El Sr. Miquel Roca, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País
Data i ubicació
21.04.2022
Caixaforum Macaya
Resum de la conferència
El passat dijous 21 d'abril es va celebrar la taula rodona “De la responsabilitat social a la urgència solidària”, organitzada per Barcelona Tribuna dins del cicle “Les noves muralles”, en motiu dels 200 anys de la fundació de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.
L'acte, que es va celebrar al Caixafòrum Macaya, va comptar amb la participació d'Àngel Simón, president d'AGBAR, i d'Àngel Castiñeira, director de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d'ESADE. La presentació va anar a càrrec de Miquel Roca, president d'Amics del País, i va moderar el col·loqui Enric Sierra, periodista de La Vanguardia.
Durant una hora, i davant d'una audiència de destacades personalitats del món econòmic i polític català, com l'expresident José Montilla, Àngel Simón i Àngel Castiñeira van afirmar que estem en un canvi de paradigma, en el que cal fer les coses de manera diferent de com les hem fet fins ara, i que situa per primera vegada les empreses en la possibilitat de liderar un canvi que vinculi les persones, el planeta i la prosperitat.
Durant la seva intervenció, Àngel Simón va afirmar que en el context actual de gran volatilitat, incertesa i d'un augment de la inflació i del cost de l'energia (que comportarà un augment encara més elevat de la pobresa) cal enderrocar muralles des de la gestió, el coneixement, la innovació i, sobretot, mitjançant aliances. Hem d'avançar cap a “un model de societat on la participació públic-privada sigui essencial”. En aquest sentit cal que les empreses i les administracions públiques “compleixin amb el seu paper”.
El paper de les empreses del segle XXI, va definir el president d'AGBAR, és afegir valor, satisfer les necessitats socials i rendir comptes amb tots els grups d'interès. “No estem en un procés de responsabilitat corporativa, això és el passat, sinó d'acció social”, va afirmar Simón. Això significa solidaritat sobre el terreny, ocupació de qualitat i reconstrucció verda.
Però per avançar, va dir Àngel Simón, cal governança de les administracions públiques i “a vegades aquesta governança falla”, va afegir, sobretot en relació al projecte de reutilització de les aigües residuals a l'Àrea Metropolitana, que està encallat des de fa temps.
Per la seva banda, Àngel Castiñeira va sentenciar, durant el seu discurs inicial, que “actualment estem patint una triple fractura: una fractura d'ordre social, una fractura ecològica i una fractura espiritual”, que requerirà de pensament sistèmic i de visió de conjunt per part de les persones que exerceixin el lideratge.
Fent referència a la vella idea de Karl Marx sobre el capital (econòmic, financer), aquest ha crescut continuadament des de la Revolució Industrial. En canvi, exposava Castiñeira, el capital humà i el capital natural s'han truncat dràsticament, provocant el malestar de les classes mitjanes i el conseqüent ressorgiment dels populismes per una banda, i la ràpida degradació de la biosfera per l'altra.
“Venim d'un món on el capital social i el capital natural sortien gratis a moltes organitzacions i empreses, però ens hem adonat que els impactes de les empreses no només generen riquesa, sinó que també poden tenir conseqüències negatives tant en les comunitats locals, en les societats, com en el medi natural”, va afirmar el filòsof Castiñeira.
Però Àngel Castiñeira va voler oferir un toc d'optimisme i esperança, ja que des del 2015 han aparegut iniciatives importants i reeixides que, de ser tingudes en compte, podrien canviar el que ha passat en aquestes darreres dècades. Va fer referència a la Laudato si del Papa Francesc, a l'Agenda 2030 de Nacions Unides i a l'acord de París del mateix any. També va esmentar el European Green Deal, el New Green Deal dels Estats Units i el compromís de la Xina d'assolir, de cara al 2060, una civilització xinesa clarament sostenible.
Estem en un procés de transició, i aquest procés l'hem de fer ràpid, “però si el fem massa ràpid ens podem trobar que el cost de la sostenibilitat provoqui rebuig a molts ciutadans”, va alertar el catedràtic d'ESADE. En aquest sentit, Àngel Simón també va advertir de no excloure ningú durant la transició.
Preguntats per si és possible fer aquesta transició sense decréixer, Àngel Simón va afirmar que sí. “Tenim la capacitat tècnica i de gestió, tenim el compromís dels ODS” però va insistir en la necessitat de governança. Per la seva banda, Àngel Castiñeira va afirmar que “el fantasma del decreixement ja és molt present en molts col·lectius, o som capaços de desacoblar el mal ús dels recursos o no ens quedarà més remei que gestionar les molles de pa”.